Resultats de la cerca frase exacta: 37

Diccionari de la llengua catalana
1. calma 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat d'allò que està exempt d'agitació, de presses. El malalt té un moment de calma. Calma, home: no us enrabieu així. No hi ha massa feina: més aviat hi ha calma. Mancança de vent. calmes de gener Minves de gener. Persona que fa les coses sense [...]
2. calma 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cim de muntanya que forma un pla d'extensió considerable. [...]
3. assossec
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
4. calmosament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb calma, d'una manera calmosa. [...]
5. plàcid -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està en calma, en pau. Un son plàcid. Una nit plàcida. [...]
6. calm -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encalmat, tranquil. Feia una mar calma. [...]
7. obtundent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que calma la irritació. Substància obtundent. [...]
8. calmant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que calma. Una beguda calmant. Remei calmant. Emprar calmants. [...]
9. ganso -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que va amb calma a caminar, a fer les coses. [...]
10. calmar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar l'agitació (d'algú o d'alguna cosa), apaivagar. Una música que calma els infants. Aquesta mica de ponent ha calmat la mar. Pastilles que calmen el dolor. Calmar els esperits. Calmar la inquietud. Algú o alguna cosa, cessar d'estar agitat. La tempesta comença a [...]
Pàgines  1 / 4 
Pàgina  1  2  3  4  Següent >>